Vaig iniciar-me en la pintura en una època on dominava l’abstracció. Això em va dur a plantejar la meva figuració tenint molt en compte els aspectes específics de la pràctica pictòrica (procediment, matèria, ....) per tal de no subordinar-los mai als motius temàtics.
M’inspira la realitat immediata i quotidiana i els temes els trobo intuïtivament. Un cop sóc conscient que un tema m’ha escollit l’hi dedico una llarga atenció fins que provoco, per tempteig, la seva plena “revelació”.
El meu propòsit és que l’espectador vegi simultàniament tant el motiu com “la pintura”, ja que l’execució tècnica i el tema son igual de rellevants per transmetre el contingut de l’obra.
Treballo per sèries que sovint s’aturen en el moment d’iniciar-ne una de nova, però que puc reprendre anys després. Són sèries obertes i entrellaçades que únicament finalitzaran el dia que ja no pinti més.
Aquestes sèries comparteixen una poètica que tracta del temps, del canvi en totes les coses, de la vida com un viatge de destí incert, de moments fugaços especials i a vegades privilegiats, els quals són l’únic premi que en traurem si sabem ser-ne receptius en mig dels tràfecs i esforços a què ens sotmet el dia a dia.